Anorèxia
El terme anorèxia prové del grec a-/an- (negació) + orégo (tendir, apetir). És un símptoma freqüent en multitud de malalties i situacions fisiològiques consistent en la disminució de l'apetit, el que pot conduir a una disminució de la ingesta d'aliments. La causa més comuna d'anorèxia és la pròpia sacietat després de la ingesta d'aliments. A aquesta situació fisiològica la hi denomina anorèxia postprandial. Pot aparèixer en infeccions generalitzades, en inflamacions de la mucosa intestinal (malaltia de Chron, colitis ulcerosa) processos neoplásicos, en la demència o en trastorns psicològics com la depressió o l'anorèxia nerviosa, sent, per si solament poc específic per a l'obtenció d'un diagnòstic. L'abús de determinades drogues també pot provocar l'aparició de la falta d'apetit, fonamentalment amb aquelles estimulants del sistema nerviós central. És també un efecte secundari d'alguns fàrmacs (antidepresivos, Metilfenidato, etc)
